Les crisis alimentàries medievals a debat (2004-2010). Entrevista a Pere Benito

Vicent Baydal
Aquests darrers dies el col·loqui internacional Crisis a l'edat mitjana: models, explicacions i representacions, celebrat a la Universitat de Lleida, ha clos un llarg debat al voltant de les causes de les crisis alimentàries medievals a nivell europeu iniciat a l'Ecole Française de Roma en 2004 amb l'encontre Les disettes dans la conjoncture de 1300 en Méditerranée occidentale. Entremig han tingut lloc les reunions sobre Crisis de subsistencia y crisis agrarias en la edad media a la Universidad de Sevilla i sobre Disette, famine et mortalité dans l’Europe médiévale: le temps et l’espace des crises de cycle court a la Université de Paris I. Hi han participat experts en el tema a les antigues corones d'Aragó, Castella, França, Anglaterra, els estats italians i l'Europa centro-oriental, especialment coordinats per Pere Benito i Monclús, que ha desenvolupat el seu projecte de recerca postdoctoral al Laboratoire de Médiévistique Occidental de Paris al voltant de les "Fams, caresties i crisis de mortalitat a l'Occident medieval" sota la direcció de Laurent Feller, i ara forma part, com a investigador Ramon y Cajal, del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals "Espai, poder i cultura" de la Universitat de Lleida, on és l'investigador principal del projecte "Carestia, fam i mortalitat a la Catalunya medieval: explicacions i representacions de les crisis de cicle curt i els 'mals anys' en la Història".

En Harca hem tingut el plaer d'entrevistar-lo tot just en finalitzar el darrer dels col·loquis esmentats, que segons comenta posa fi d'alguna manera als models explicatius bastits per Ernest Labrousse i Pierre Vilar, que, emmarcats sota els conceptes de "crisi de subproducció agrícola" o "crisi de tipus antic", primen els factors productius, demogràfics i climàtics a l'hora d'interpretar les causes de les fams i caresties premodernes. El mateix Benito defensà a Lleida el paper del comerç internacional en les crisis supraregionals d'una data tan primerenca com el segle XIII, tot i que d'altres autors presents, com Josep Maria Salrach, continuaren incidint en la importància cabdal dels components conjunturals que afectaven les societats anteriors a la revolució agrícola dels segles XIX-XX. Tot plegat, el debat resultà ben estimulant, encara que no devem oblidar que les crisis alimentàries són un factor més dels esdeveniments històrics, no el seu causant estructural o de fons. En aquest sentit, la intervenció de Philip Slavin resultà certament polèmica en tant que atribuí a les fams a Occident dos moviments croats: el que encetà els atacs contra el Proper Orient en 1095 i el dels Pastoreaux de 1319. En aquest segon cas, protagonitzat eminentment per gent pobra i que prengué la forma d'agressió als jueus i l'autoritat reial, és evident que l'agreujament d'una carestia hi tingué un paper important, però tractar d'explicar la primera Croada per una crisi alimentària resulta, a totes llums, excessivament reduccionista.

Us deixem, en tot cas, amb les valoracions globals de Pere Benito al voltant d'aquest debat sobre les crisis alimentàries i d'altres qüestions que afecten al medievalisme i la nostra professió:


Entrevista a James Casey

Vicent Royo
Amb motiu de la XIII Assemblea d’Història de la Ribera, celebrada a Llombai entre els dies 29 i 31 de gener 2010, ens visità James Casey, professor de la Unversity of East Anglia (Norwich, Regne Unit), per fer la conferència inaugural de la secció monogràfica de la reunió, dedicada a l’expulsió dels moriscos, que dugué per títol Leyendo entre línias: Bleda, Escolano y los Moriscos. A banda de les interessants reflexions que féu en la seua intervenció, el professor Casey tingué l’amabilitat de seure una estona amb nosaltres per prendre un café i, al mateix temps, respondre a les qüestions que li plantejàrem. Com no podia ser d’altra manera, les preguntes anaren dirigides als fonaments de la seua dilatada carrera investigadora, amb una especial atenció a temes com l’expulsió dels moriscos, els aspectes culturals i ideològics de les societats de l’Antic Règim i, en última instància, el concepte de família. En aquest sentit, més que per oferir unes conclusions quasi definitives, les seues sàvies paraules serveixen per testimoniar les reflexions i les preocupacions d’un brillant intel·lectual que ha estat capaç de copsar la dinàmica de subjectes i processos històrics fonamentals i d’aplicar els seus resultats a la comprensió dels problemes propis del seu temps. Unes paraules que, d’altra banda, crearen un ambient quasi místic gràcies al carisma del professor Casey i que deixaren en tots nosaltres una petjada ben difícil d’esborrar. Esperem, doncs, que pugueu gaudir de l’entrevista com ho férem nosaltres.

P.D.: Hem d’agrair també al professor James Casey l’esforç que féu per respondre a les nostres preguntes en català. Ens digué que era una de les poques ocasions en què ho havia fet i ens sorprengué la seua predisposició per superar nous reptes. Gràcies de tot cor.