Nous horitzons i nous reptes

Després de les experiències més que positives obtingudes al llarg de 2009 amb la participació en el 12th Annual Mediterranean Studies Congress celebrat a Càller (Sardenya, Itàlia) i al 15th World Economic History Congress que tingué lloc a Utrecht (Països Baixos), els membres del Grup Harca ens hem posat un nou repte al davant: assistir al Rural History 2010-An International Conference que tindrà lloc a Sussex (Anglaterra) el proper mes de setembre, i organitzar una sessió en la qual l’objecte d’estudi és novament el regne de València als segles medievals. Complim, així, amb el requisit principal que la societat imposa a la nostra generació, com és oferir els resultats de les nostres recerques a la comunitat científica internacional. Som ben lluny d’aquella generació de medievalistes que van haver de definir les característiques del feudalisme valencià i matisar el model unívoc generat per a l’Europa occidental, en general, i per a les distintes societats del nord de la península Ibèrica, en particular. De la mateixa manera, també ens separa una certa distància amb les promocions d’historiadors que han estudiat les distintes regions del país i han assentat les bases del món rural i urbà valencià a l’època medieval. Ens hem format, per tant, al bressol d’una riquíssima tradició historiogràfica i no podem més que reconéixer la magna tasca duta a terme pels nostres mestres i els seus deixebles, al remat, els nostres companys de feina. Les exigències dels nostres temps, però, en són unes altres ben distintes.

És cert que la base de les investigacions que duem a terme és també l’observatori local i regional, atenent al comportament de la societat rural i urbana del regne de València. En això res no ha canviat. Ara bé, com que vivim en l’era de la informació i qualsevol notícia es mou a una velocitat vertiginosa, dues premisses determinen profundament la nostra formació científica. D’una banda, estem obligats a conéixer totes les novetats historiogràfiques a nivell internacional i, el més important, incorporar-les immediatament a les nostres anàlisis, amb el perill constant de quedar obsolets. De l’altra, hem de participar activament en tota aquesta renovació historiogràfica i, per això, cal donar a conéixer a la comunitat científica internacional no solament els resultats, sinó també les fonts i la metodologia utilitzades en les nostres recerques. El deure de la nostra generació és, doncs, mantenir la historiografia medieval valenciana al capdavant de les línies d’investigació pioneres a Europa i, encara més, convertir-la en un punt de referència a nivell internacional. Treballant en qualsevol altra direcció, estem condemnats al fracàs.

La conseqüència lògica d’aquestes necessitats científiques i també curriculars fou, com dèiem, la participació als congressos de Càller i Utrecht. En les dues ocasions, el marc general de reflexió fou l’expansió feudal i el desenvolupament econòmic de les perifèries europees entre els segles XII-XV i, més concretament, l’observació d’ambdós processos al regne de València a partir de la conquesta del segle XIII. Ara, dins del context de la història rural, la nostra atenció es dirigeix a un tema que, malgrat que ha suscitat cert interès de la historiografia des de fa algunes dècades, no gaudeix d’una anàlisi sistemàtica i profunda que li atorgue la importància que tingué als segles medievals: l’aprofitament dels recursos naturals.

Al llarg de bona part del segle XX la historiografia ha analitzat l’economia camperola des de la perspectiva de la subsistència i, en conseqüència, del monopoli de l’agricultura cerealista. Al mateix temps, també ha posat de manifest el progressiu tancament de l’accés al bosc i la restrictiva política imposada pels senyors arreu de l’Europa occidental. Tot açò ha generat una visió monolítica de la societat rural, centrada en la producció i el consum de cereals panificables i allunyada d’altres recursos naturals destinats a l’alimentació i altres usos quotidians i industrials. No obstant això, en els últims anys s’ha matisat aquesta concepció. Estudis d’arreu d’Europa han testimoniat la diversificació de la dieta camperola i l’existència de distintes estratègies d’aprofitament dels recursos naturals, fins i tot amb el sorgiment d’autèntiques indústries rurals, relacionades sobretot amb la mineria i la metal·lúrgia.

Així, doncs, amb la sessió organitzada pretenem analitzar l’aprofitament dels recursos naturals en un espai concret, com és el regne de València, al llarg de la baixa Edat Mitjana. D’una banda, l’explotació de les zones lacustres esdevé un recurs fonamental en les estratègies econòmiques dels camperols que habiten en la zona litoral i prelitoral del regne. De l’altra, l’extracció de la fusta i la sal genera complexes activitats industrials a diverses viles valencianes i posa en marxa un actiu comerç que està sotmès a la intervenció reial i senyorial. Per últim, la importància assolida per la ramaderia ovina al nord del País Valencià als segles XIV-XV provoca una intensa ocupació ramadera i, al mateix temps, una transformació en l’organització del paisatge agrari, amb la delimitació d’amples zones de pastura i la proliferació de rutes transhumants que progressivament articulen el territori. Comptat i debatut, el cas del regne de València esdevé un escenari idoni per estudiar els diferents aprofitaments dels recursos naturals i, en última instància, analitzar la conflictivitat que genera entre els diversos protagonistes de la societat rural entre els segles XIII i XV. Esperem, doncs, poder contribuir a mantenir la historiografia valenciana als circuits científics internacionals i, així, seguir complint el nostre deure generacional.

La nostra sessió serà el dia 16 de setembre a les 11 h. Trobareu més informació sobre la sessió a la secció d’Activitats del nostre web, i més sobre el tema a la pàgina d’Inici.