Laboratorium

Ivan Martínez Araque
-->
De vegades, detenir-se en l'evolució de les paraules o les distintes accepcions que han tingut els mots sembla que puga ser un passatemps d'erudits o fins i tot una cosa innòcua. Més enllà d'això, al darrere del sentit que se'ls va atorgar hi ha l'ús de diferents societats, que tractaren de copsar les realitats que les envoltaven i miraren d’emmotllar-les. I per als historiadors, que intentem analitzar quines eren les limitacions que ofereixen els testimonis escrits que deixaren i que s'han conservat, és un aspecte que no ha de passar desapercebut. En qualsevol cas, és un vessant que el qui signa aquesta entrada es confessa com a mer aprenent i, fins i tot, alguns altres membres del grup el poden esmenar amb molta més competència.
Fa uns anys, el ben conegut per tots Jacques Le Goff va deixar anar una qüestió que no era menor. En un cartulari del monestir de Cluny del segle XI, editat pel seu torn per Georges Duby, s'assenyalava respecte a una capa de camperols que illi meliores qui sunt laboratores (“aquells millors que són llauradors”). Le Goff remarcava que la pretesa divisió tripartita de la societat plenomedieval (bellatores -els guerrers-, oratores -els qui resen- i els laboratores) naixia amb badalls. Només al segle XII es va incloure al conjunt de la població, dels llecs o laics, i també de les naixents ciutats o viles. Però, en el seu origen tenia una accepció només referida a un estrat del camperolat, aquell amb més mitjans i amb més ressorts dins la comunitat local.
I és en aquest vessant en què passà també al català de les nostres terres: els llauradors, amb què es designava un estret grup encara en la baixa Edat Mitjana. Una altre aspecte, tanmateix, és la multiplicitat de significats de paraules relacionades amb el treball (facere, operare, laborare o "treballar" en diferents llengües romàniques) i com es van anar imposant unes accepcions i uns mots sobre altres. Res feia indicar que travail, trabajo o treball, que deriven de la paraula tripalium o un instrument de tortura de tres peus, acabara per triomfar fins a hui.
En fi, estarem atents a com ix el factor treball de l'actual crisi del capitalisme i les accepcions al respecte que puguen sorgir. De moment, els mitjans de comunicació i altres instàncies que empren l'estàndard a l'ús s'han afanyat a abanderar les tendències de fons de la nostra societat: dels termes classe, moviment obrer, etc., fa ja anys que només queden les cendres.