The black shield of Falworth o cuirassa negra

Frederic Aparisi Romero
Si recordeu fa unes setmanes va morir Tony Curtis als 85 anys d’edat. Malgrat que l’èxit no li va arribar fins el 1957 amb Sweet Smell of Success, abans va protagonitzar interessants pel·lícules com Houdini el 1953 o la pel·lícula que ací us presentem, The black shield of Falworth, estrenada un any després. Certament, el ritme de rodatge que Curtis va dur en la dècada dels 50 i 60 fou força accelerat amb quasi un film per any.

The black shield of Falworth, que en castellà es va traduir per Coraza negra, va estar dirigida per Rudolph Maté. L’argument del film és una adaptació d’Oscar Brodney de la novel·la de Howard Pyle Men of Iron escrita el 1891. En realitat, hi ha nombroses diferències entre la trama del llibre i el desenvolupament de la pel·lícula, per bé que el principal es manté. En l’Anglaterra d’Enric IV (segona meitat del segle XIV), un jove camperol, Myles (Tony Curtis) i la seua germana es veuen obligats a refugiar-se en el castell del comte de Mackworth per a escapar del càstig del seu senyor, el comte d’Alban. Si voleu saber més, mireu la pel·lícula o llegiu-vos el llibre, o millor encara, féu ambdues coses.

És millor parlar dels temes que podem trobar en el film. Abans que res, i com ja ha quedat suggerit abans, el punt inicial de l’argument és un conflicte entre senyors i vassalls que obliga a Myles a escapar del seu poble. En relació a aquesta dualitat, també és una constant al llarg de tota la pel·lícula l’oposició noble-camperol. Òbviament, l’amor havia d’ocupar un lloc principal en la trama, amb escenes més pròpies del romanticisme que de l’època medieval com ara els joves trepant pels murs del castell a fi de veure les dames. Al llibre Myles s'enamora d'Alice, la neboda de Mackworth, però en la pel·lìcula el paper recau sobre la filla d'aquest, Anne (Janet Leigh). L’amistat, o el valor de l’escriptura, saber llegir i escriure, també està present. Encara ens podríem entretenir i filar més prim, però no es tracta de veure pel·lícules històriques per dependre història sinó per visualitzar els conceptes i les idees que resulten més difícils d’explicar i d’entendre.