Des dels afores del medievalisme, reflexos del passat en l’actualitat

Frederic Aparisi Romero
La setmana passada va arrancar a la Universitat de Sevilla un cicle de conferències que sota el títol La recreación de la Edad Media en la actualidad pretén introduir els estudiants novells en el període medieval. La particularitat d’aquest cicle, però, rau en la seua temàtica. En efecte, no es tracten temàtiques més bé clàssiques com la producció agrícola, el comerç internacional o les bandositats urbanes, sinó que els temes escollits sovint no tenen cabuda en els programes acadèmics en els que el calendari mana. Resulta curiós, tanmateix, el fet que són aquests temes com ara la mort, la bruixeria, les heretgies o els viatges el que més crida i atrau el gran públic. Per contra, per a la major part de professionals de la història tot això no forma part de la recerca o, a tot estirar, s’hi troba en els afores del medievalisme. Com es pot observar, la temàtica de l’edició d’enguany era les recreacions que en l’actualitat es fan sobre l’edat mitjana en general o d’alguns dels seus aspectes. Vegeu el programa ací. Al llarg de quatre sessions són analitzats quatre tipus diferents de reflexes del període medieval en la nostra societat.

Sens dubte, el cine, els videojocs, i les recreacions històriques, a despit de la literatura, són els nous canals de familiarització amb la història i molt especialment amb la història medieval . En aquest sentit, només cal parar una mica d’atenció a qualsevol fira o mercat medieval per adonar-se que la major part del públic assistent el conformen famílies amb xiquets. No és aquest el lloc per a fer una anàlisi d’aquest tipus de recreacions però sí per a fer un toc d’atenció. Són pocs els companys de professió que reflexionen al voltant d’aquests temes, tan escassament professionals per a uns altres, mentre que economistes, sociòlegs, gestors culturals (=?) i especialistes en turisme dediquen workshops i congressos a analitzar la incidència econòmica d’aquestes «històries». Sóc de l’opinió que els historiadors no devem absentar-nos d’aquests encontres, tot el contrari. No es tracta de vigilar la veracitat i l’exactitud científica d’una recreació o d’una pel·lícula. Algú va al cine a estudiar? No. Es tracta d’aprofitar l’avinentesa per a divulgar el treball dels historiadors, si més no. El cas de la batalla de Bosworth i el Bosworth Battelfield Heritage Centre n'és el millor exemple. Ací la recreació ha permès crear grups de treball que investiguen la batalla i la societat anglesa del segle XV, però sobretot ha creat la infraestructura fins a convertir-se en un canal de difusió de la tasca dels medievalistes anglesos especialistes en el període. Per a acabar, parlem de cacaus, que al remat, és el que interessa.