Wills Memorial Building, University of Bristol
El primer que veus en arribar a la Universitat de Bristol, pujant des del centre de la ciutat, és un impressionant monument, el Wills Memorial Building, que l'historiador de l'art Nikolaus Pevner qualificà com un tour de force in Gothic Revival, so convinced, so vast, and so competent that one cannot help feeling respect for it. 68 metres d'edifici neogòtic, cinc més que el Micalet, per exemple, que serveixen de magnificent pòrtic a una de les 30 millors universitats del món. Darrere, en canvi, esperen els típics edificis anglesos, de poques plantes, cobertes a dues aigües, miradors i patis amb gespa, entre els quals es distribueixen les diferents facultats i escoles universitàries. I en una d'elles, a la Graduate School of Arts and Humanities, té la seu el Centre for Medieval Sudies de la Universitat de Bristol, organitzador des de fa ja 18 anys de les Medieval Postgraduate Conferences. Són trobades d'investigadors doctorands i postdoctorands de diversos àmbits com la literatura, la història i l'art, que es reuneixen en la segona quinzena de febrer per a debatre sobre un tema determinat: la llengua, la tradició, la narrativa, les invencions, etc. I enguany, del 23 al 25 de febrer de 2012, tocava la identitat, així que vaig demanar participar-hi per tal d'explicar una de les aportacions de la meua pròpia tesi doctoral: el coneixement del procés de formació del gentilici territorial valencià i les primeres manifestacions de la identitat col·lectiva valenciana.
L'experiència ha estat realment bona. Per la perfecta organització, de la qual Hanna Walters era el cap visible, per l'atenció personalitzada als assistents, per la professionalitat dels investigadors participants i pel gran interès del temes exposats i debatuts. Primerament, hi hagué una puntualitat admirable en l'inici i el final de les sessions, així com en la durada de les intervencions; és una cosa que no hauria de sorprendre, però desgraciadament ho fa, acostumats al que sol passar en els encontres acadèmics de casa nostra. En segon lloc, l'assistència fou molt alta, amb vora 70 participants inscrits, dels quals més de la meitat érem d'universitats i centres forans, procedents de la resta d'Anglaterra, els Estats Units d'Amèrica, Polònia, Àustria, França, Itàlia o Espanya. En aquest sentit, cal esmentar l'existència d'ajudes de viatge i les facilitats oferides per a mantenir el contacte amb els assistents, atès el repartiment de fulls amb les adreces de correu, les institucions i els interessos de recerca de cadascun. També, pel que fa a la interacció entre organitzadors i participants, els fulls d'avaluació del Congrés eren tan exhaustius que de ben segur que serviran per a millorar qualsevol aspecte organitzatiu l'any vinent, des dels continguts de les sessions fins al tipus de refrigeris disponibles als descansos.
Finalment, el més destacat va ser la qualitat de les comunicacions. Tot i no poder estar present durant la primera jornada, vaig poder assistir íntegrament a la segona i la tercera, en què hi va haver un total de 23 intervencions de doctorands i postdoctorands. En primer lloc, es parlà de les identitats a les obres de Geoffrey Chaucer, el "pare de la llengua anglesa", autor dels famosos Contes de Canterbury; el nivell de detall dels estudis arribà al punt de, per exemple, fer una anàlisi històrica de les possibles raons de l'ús reiterat de la inusual paraula meynee per a referir a un grup de persones que fan gatzara. A continuació, ens tocà el torn als que parlàvem d'identitats col·lectives, sobre la dels valencians i sobre la dels habitants de les ciutats franceses de Cambray i Ypres, a través dels segells urbans. Així mateix, aquesta sessió es complementà amb una posterior, que tractà sobre la identitat geohistòrica del comtat croat de Trípoli i sobre les construccions identitàries de les primeres cròniques franques del segle VII. Per una altra banda, també es parlà molt de les identitats femenines i de les de diversos personatges literaris, per exemple, mitjançant l'anàlisi de textos com els poemes anglosaxons Beowulf i Judith (s. VIII-X), l'Encomium Emmae Reginae (s. XI) o les novel·les de cavalleries Partonopeus de Blois (s. XIII) i Le Morte d'Arthur (s. XV).
Frances Eustace, fent una classe pràctica de tabor medieval (el nostre tabal)
També es parlà de la identitat del poder construïda a través de la música forta, com la feta a través de tabals i trompetes a les batalles campals o en els àmbits cortesans. Finalment, però, del que més es debatí fou de les identitats religioses o de les que es construïen entorn de la religió, omnipresents a l'Occident medieval. S'hi tractaren, doncs, aspectes molt diversos, com ara la identitat visionària segons Sant Agustí, la identitat cistercenca d'un grup de monjos anglesos, el paper de la possessió de llibres en la identitat franciscana, la identitat transmesa pels retaules, missals i llibres d'oració als seus propietaris, la identitat projectada per la impressionant sinagoga de la comunitat jueva de Sardis (s. VI), la identitat cristològica de les catedrals gòtiques a través del simbolisme numèric, o la mirada europea cap als negres africans a través de la representació del mag Baltasar en les escenes de l'Adoració. Finalment, el conferenciant convidat, Nils Holger Petersen, de la Universitat de Copenhagen, també parlà de la identitat cristiana medieval a través de la representació musical, concretament en el poema dramàtic alemany Bordesholmer Marienklage (1476), la lamentació de la mare de Déu als peus de la creu. Tot plegat, uns dies ben intensos de coneixement i reflexió sobre el món medieval; si teniu oportunitat d'assistir-hi en properes edicions, no dubteu a anar-hi: it's a good place to be!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada