Jaffa, del colonialisme i la taronja

Vicent Baydal
Em permetreu que en aquest post no parlem directament d'un tema medieval, sinó que fem una incursió en l'època contemporània. Concretament en el procés de conquesta i colonització de Palestina per part dels jueus al llarg del segle XX, a través d'un documental titulat Jaffa. La taronja mecànica, realitzat, des d'un punt de vista crític amb les polítiques sionistes, per un director israelià. La peça analitza, mitjançant alguns testimonis presencials i la interpretació de fotografies, filmacions, il·lustracions i quadres de l'època, la història de l'arribada moderna dels jueus a la ciutat mil·lenària de Jaffa, l'impuls del sionisme com una forma de colonialisme occidental, l'expulsió quasi total dels àrabs en el context de creació de l'Estat d'Israel en 1948 i l'ocupació posterior dels colons israelians. No debades, Jaffa és actualment part de Tel Aviv, un suburbi de nova planta creat en 1906 per immigrants jueus, que, després de la victòria militar de 1948, ha acabat per subsumir la primera (de fet, Tel Aviv s'anomena oficialment Tel Aviv-Yafo). Però, a banda d'això, el més interessant del documental és el seu fil conductor: la taronja, el conreu de la qual era el gran símbol de la ciutat de Jaffa des del segle XIX. 

Horts de tarongers en els contorns de Jaffa a començaments de segle XX

Aquestes característiques fan el documental realment atractiu a ulls dels medievalistes valencians. I això per dues raons. D'una banda, el regne de València ha estat un dels primers casos en què la seua conquesta cristiana ha estat qualificada de colonial. I, d'una altra banda, perquè contemporàniament la taronja també ha estat un dels símbols de València, que, de fet, és esmentada en un parell d'ocasions al documental. En primer lloc, val a dir que Josep Torró ha dedicat a la qüestió colonial treballs tan suggeridors com el llibre El naixement d'una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276) o els articles "Jérusalem ou Valence? La première colonie d’Occident" i "Colonizaciones y colonialismo medievales. La experiencia catalano-aragonesa y su contexto". En aquest darrer, Torró  proposa que  la societat valenciana medieval -com d'altres nascudes al caliu de l'expansió feudal a Irlanda, Sicília, Brandemburg o Creta- es podria caracteritzar com a colonial perquè es sustenta sobre un procés de colonització basat en els mateixos fonaments que singularitzaren les conquestes occidentals posteriors d'Amèrica, Àsia o Àfrica: el principi de substitució de poblacions i, inherent a ell, l'aplicació de la segregació com a principal forma de dominació, uns fenòmens que constitueixen trets particulars i definitoris del colonialisme modern. En concret, el principi de substitució de poblacions comportava la voluntat inicial de reemplaçar per complet les poblacions dels territoris conquerits i, quan eixa substitució total no era possible -a causa de la resistència indígena, l'escassesa de recursos dels conqueridors o d'altres motius- l'esmentat principi implicava el domini dels subjugats a través de la segregació, que consistia en la nítida separació dels conqueridors i els conquerits, als quals s'aplicaven tractes discriminatoris que impedien la seua assimilació en la societat dominadora. I eixes serien, precisament, dues de les principals característiques de la dominació colonial occidental que va tenir continuïtat del segle XVI en avant, a diferència d'altres tipus d'expansió històrica -des dels hitites fins als otomans- que es limitaven a controlar les societats conquerides i exigir-ne tributs a canvi o que permetien l'assimilació progressiva de les poblacions conquerides.

Per tant, si ens mirem el documental des d'aquesta perspectiva, no és d'estranyar que trobem fenòmens que ens recorden en certa manera als processos de conquesta cristiana del regne medieval de València. Per exemple, l'esmentada creació de ciutats de nova planta per acabar dominant i subjugant els espais circumveïns. O l'ortogonalitat de les formes de colonització. O les justificacions ideològico-religioses de caire excloent i exclusivista per tal de conquerir els territoris aliens. O les expulsions i despossessions de terres mitjançant brutals campanyes militars i el seu posterior repartiment entre els conqueridors. O l'enyorança dels expulsats en l'exili... No cal oblidar, en aquest sentit, que a Tel Aviv hi ha encara el "Jardí de la Conquesta", alçat en honor dels soldats israelians morts en l'ocupació de Jaffa. No debades, fa uns anys ja ens demanàvem per les possibles comparances entre el regne medieval de València i l'Israel modern. I també qualsevol interessat en les perspectives postcolonials hi podrà trobar magnífics exemples d'orientalisme aplicat, des de la visió dels nadius musulmans com a indígenes endarrerits fins a la ideologia de la segregació que esclatà amb el sionisme colonialista. Però, a més a més, com hem indicat, l'altra gran particularitat que presenta el documental és l'omnipresència de la taronja com a fet econòmic, social i cultural, un aspecte que també recorda, des d'uns altres paràmetres, a la València moderna. S'hi pot veure la seua petjada en la memòria col·lectiva, en la poesia o en la iconografia (fins i tot es volia posar una taronja en la bandera de Palestina), però també en les formes de treball, en les tècniques de cooperació o en coses tan aparentment banals com la indústria de les caixes i les etiquetes de taronges. Uns aspectes, tots ells, que enllacen inevitablement amb l'imaginari i la memòria de molts valencians.

En definitiva, un documental que val molt la pena i que vos recomanem per totes aquestes raons. L'idioma principal és l'anglès, encara que també s'empren a bastament el francés, l'àrab i l'hebreu. I, per la seua grandària, l'hem dividit en quatre parts d'uns 22 minuts cadascuna. En tot cas, ací el posarem únicament durant unes setmanes, mentre estarà també disponible en un canal de televisió en línia. Aprofiteu, doncs, per veure'l!